Ràdio Molins de Rei-Programa 'Carrer Foment-Ciutats' Cada dimarts a les 17,00 h. (Internet)

Avui parlo de Granada, l'hereva de l'antic regne musulmà, que ens va deixar autèntiques meravelles de l'arquitectura, com la Alhambra.

 Si us sembla, iniciarem la nostra ruta per la ciutat visitant la Catedral, situada en ple centre, en la Gran Via de Colon.  Fundada al 1492 pels Reis Catòlics sorprèn per les seves grans dimensions i per l'interior tan blanc i exent. En el museu-sagristia de la catedral resulta molt interessant veure l'espasa de Fernando i la corona d'Isabel. De les dues torres projectades a la catedral, solament es va iniciar la construcció d'una, quedant-se en 57 metres d'altura en lloc dels 81 previstos. Felip II va ser qui, davant els terratrèmols freqüents en la zona, va manar detenir les obres d'aquesta torre.

 Visitem ara La Capella Real, al costat de la Catedral. Alberga les tombes dels reis catòlics Isabel i Fernando, i de la seva filla Juana la Loca i el seu espòs, Felipe el Hermoso. A la porta de la Catedral és ja una tradició les moltes gitanes venent romaní. I que tenen el mal costum d'agafar-te la mà per llegir-te-la. Després, si no els hi dónes alguna cosa, et maleeixen.

 Darrera de la catedral trobem la plaça de Biba-Rambla on es realitzaven les justes i tornejos dels cavallers àrabs, ja que era un camp obert en aquella època.

 Des d'aquest punt és convenient travessar el carrer dels Oficis per poder admirar el Palau de la Madraza. Aquest palau era al principi una escola coránica, o madrassa. Malgrat que només es conserva l'oratori àrab.

 Arribats al final del carrer Oficis ens introduïm  en un dels carrers més bonics de Granada, la Alcaicería. Aquest carrer era l'eix del centre artesanal de la ciutat àrab (la Morería), i és per això que molts carrers de la zona tenen nom de gremis o de professions.  En la Alcaicería trobarem botigues que venen de tot. Sempre sol estar ple de gent i cal tenir paciència. Busqueu les botigues de ceràmica manual. I sobre tot les de guitarres, ja que els seus artesans són els més qualificats d'Espanya.

 A continuació prenem el carrer Reis Catòlics, per visitar el Corral del Carbón, antiga posada musulmana que donava hostatge a les caravanes de mercaderies que arribaven a la ciutat de Granada. El seu pati interior és molt senzill, però conserva l'essència musulmana dels seus dies. Actualment es una oficina de turisme.

 Anem ara cap a la plaça Nova on sol haver músics tocant (en ocasions, curiosos instruments) o gent fent actuacions rondaires. L'edifici que la presideix és la Real Chancillería dels reis catòlics, avui Tribunal de Justícia.

 Seguint el nostre recorregut  arribarem  a  la Carrera del Darro, passeig en la ribera d'aquest riu que destaca pel verdor que emana de la llera del Darro. (malgrat que és una pena que encara deixin passar als cotxes ja que t'obliga a estar molt atent al trànsit).

 Aquí hi ha dues parades que convé fer. La primera és per a visitar uns dels banys àrabs millor conservats de la Península, els del Bañuelo, del segle XI.

L'altre parada es al carrer Calderería Nueva, un lloc sorprenent que sembla transportar-nos a un carreró d'un zoco àrab. Es plena de acolorides botigues d'artesania morisca, pastisseries de dolços andalusíes i teterías de gran encant, on també es pot tastar el menjar típic àrab o fumar en pipes d'aigua. 

 Seguint, arribarem al Passeig de los Tristes, anomenat així per ser el lloc pel qual discorrien els funerals que anaven al cementiri.

 Continuarem la ruta pel barri del Albaicín, el barri més pintoresc i antic de Granada, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Els seus carrers  són estrets i empinats, i manté la trama urbana del període nazarí. Destaquen els cármenes, que són els habitatges tradicionals d'aquest barri. També conserva molts dels aljubs (o ALJIBES), que segueixen en ús per a la distribució de l'aigua. En aquest barri se situen nombrosos monuments de diferents èpoques, com son les muralles Ziri i Nazarí, Porta Elvira; i varies esglésies, totes elles antigues mesquites. A més se situen els millors miradors de la ciutat, com són el de San Nicolás o San Cristóbal.

 El mirador de Sant Nicolás és famós per la seva visita del president americà Bill Clinton. I des de llavors, lloc tradicional de protesta dels antisistema. Tots dos miradors son un lloc perfecte per a ensenyar la ciutat, amb la silueta de la Alhambra al davant, disparant la seva mirada d'història i de segles sobre els vessants de Sierra Nevada.

 Des de qualsevol d'aquests miradors veurem l'encant de la Casa de la Honorable Senyora. Es un Palau del segle XV, on va viure la primera esposa del sultà Muley Hassen, expulsada de la Alhambra després d'haver-se enamorat el sultà d'una jove cristiana captiva.

 També hem de mirar cap a la preciosa Torre de la Vela, de la Alhambra; una gran torre de vigilància en l'extrem de la vall del riu. Sota aquesta torre, en els jardins que l'envolten, va tenir lloc la presa de possessió de la ciutat per part de les tropes cristianes, el dia 2 de gener del 1492, a les 3 de la tarda.

 I finalment arribem al Sacromonte, un altre dels barris típics de Granada, especialment famós per les seves coves, habitatges habituals d'aquest barri. És tradicionalment el barri gitano de Granada, en el qual destaquen les nits del flamenc i de les "zambras" (festes gitanes amb cant i ball fins a altes hores de la matinada), que es fan en les coves. Però també ho podem visitar a peu, de dia; amb els seus estrets i empinats carrers, envoltats de chumberas i de mil colors. I al capdamunt del barri, l'Abadia del Sacromonte, un monestir del segle XVII que alberga les relíquies de San Cecilio, el patró de Granada.

Les catacumbes o Santes Cuevas de l'Abadia del Sacromonte són menys espectaculars a la vista que les de la Fundació Rodríguez-Acosta, però més evocadores a causa de la seva història.

 De la Alhambra no us he parlat gaire, malgrat ser una obligada visita, ja que és mereixedora de molt més temps, a la vegada que deixaria reduïda la nostra visita de la ciutat a aquest únic monument.

 De la Granada misteriosa ens quedem amb la història que explica l'origen del nom del carreró del Niño del Royo, sota les Torres Bermejas. Les dues columnes que hi ha al començament del carrer eren les picotes on es penjaven els trossos dels ajusticiats pel mètode del descuartizamiento. De lluny aquelles restes macabres semblaven la figura d'un nen. D'aquí el nom. Des de aquest carrer, sota la Fundació Rodríguez-Acosta, surten una sèrie de passadissos subterranis impressionants: descendeixen fins a uns 15 metres de la superfície i la longitud total dels diferents trams arriba al quilòmetre. Al fons, els visitants no poden evitar un calfred. L'aire està enrarit i el silenci és espès. Ningú sap la utilitat d'aquests túnels, però suposen que eren vies d'escapament de la Alhambra cap a la Vega.

 I ja per a acabar, res millor que anar-nos de tapes per la ciutat. En la majoria dels bars i restaurants de la ciutat, amb només demanar-nos la beguda, ens portaran gratis una tapa per a degustar. Us recomano la zona propera a la Catedral, o el barri de l'Albaicín, així com els bars propers a la Universitat.

 Segur que la ciutat, el seu encant i el seu art genuí, us embruixarà

Ràdio Molins de Rei-Programa 'Carrer Foment-Ciutats' Cada dimarts a les 17,00 h. (Internet)

Este día hablé de una ciudad muy especial para mi puesto que la he visitado varias veces y la volveré a visitar. Fue muy emotivo hablar sobre todo de la iluminación nocturna de las vidrieras de la Catedral, de los platos de morcilla en la Plaza Mayor, de San Isidoro, del barrio Húmedo, del barrio de Puente Castro, de la casa de los Botines y un sinfín de localizaciones que no pude ubicar en los 15 minutos de la radio-emisión.

León és una bella ciutat, capital d'un antic regne, i posseïdora de la catedral gòtica més pura i bella de la Península Ibèrica, la pulcra leonina.  La ciutat va néixer en el segle I d. C. A partir de l'assentament d'una legió romana, la Setena legió Gemina (d'on prové el nom de Leon). La missió principal d'aquesta tropa era protegir les explotacions mineres de la zona.

 Iniciarem la visita a León pel barri de Puente Castro un antic poblat on estava la aljama dels jueus. En aquest barri van succeí una sèrie d'afusellaments durant la guerra civil. Una de les víctimes va ser l'avi d'en Rodriguez Zapatero. 

Desprès de travessar el pont romà de Puente Castro arribem a la plaça del mercat o del grà. Aquesta plaça conserva l'empedrat medieval de León i sobre la picota que hi ha al centre de la plaça es on diuen que va aparèixer la virgen del camino, patrona de León . Aquí es celebrava la fira de cereals. Era també el lloc on es pregonaven les ordenances i, en ocasions plaça de toros.

 Des d'aquí agafem el carrer de la Rua, un dels carrers històrics de León, estret i ple de botigues variades. Aquí visitarem el El Palau del Conde Luna, del segle XIV,  seu històrica del Tribunal de la Inquisició de la ciutat. Avui, l'edifici pertany a la Universitat de Washington, per a l'aprenentatge de l'espanyol als seus alumnes.

 El carrer de la Rua ens portarà  a la calle Ancha, al principi de la qual trobem el Palacio de los Guzmanes, del segle XVI, actualment es la seu de la Diputació de Lleó. Impressionant edifici on destaquen les balconades dels cantons, el pati i els seus arcs.

 Just al costat del Palacio de los Guzmanes esta La Casa de los Botines (es el nom per el qual es coneix la Casa Fernández i Andrés, que eren comerciants de teixits de la ciutat). Es un edifici dissenyat per Antoni Gaudí al 1891. Com anècdota d'aquest edifici, el 1950, durant unes obres, es va trobar darrere de l'estàtua de Sant Jordi un tub de plom que contenia una sèrie de documents, com els plànols de l'edifici signats per Gaudí, el contracte de propietat del solar, l'acta de conclusió de les obres i uns periòdics locals. Actualment es la seu de Caja España.

 A l'esquerra de La Casa de los Botines hi ha el Carrer del Cid. Que es un petit carrer en la qual va viure i va tenir una filla Rodrigo Diaz de Vivar segons indica la historia del Cid.

 Al final de la calle Ancha trobarem la catedral. La construcció de la Catedral va ser iniciada el 1205 inspirada en la Catedral francesa de Reims, en el solar que ocupava el Palau de Ordoño II i les termes romanes. Aquest rei. "Agraït a Déu pel benefici que acabava de rebre" al vèncer als àrabs en la batalla de San Esteban de Gormaz, va cedir el seu palau real per aquest fi.

 La il·luminació nocturna de les vidreres de la Catedral de Leon es tot un espectacle visual. Es realitza cada cap de setmana des de les 12 de la nit fins a les 2 de la matinada. Aquestes vidreres ocupen 1.800 m2 de superfície, de vidres multicolors.

 Seguint amb la Catedral, sobre la porta de San Juan, per l'interior, penja una pell d'animal, que la tradició lleonesa ha identificat sempre com un "talp (o topo) maligne". Aquest minava el subsòl durant la nit, convertint en ruïnes els treballs diaris de la catedral. Fins que el van sorprendre'l en un parany i donar-li mort, deixant el seu cadàver aquí penjat, com testimoniatge d'aquella proesa.

Aquesta llegenda te base ja que la planta de la catedral està minada per hipocaustos romans del segle II, el que va dificultar la bona fonamentació dels pilars. L'acumulació d'humitats i la filtració d'aigües va ocasionar greus inconvenients als mestres d'obra.

Els amants del misteri diuen que les vidrieres de la catedral són el resultat de fórmules alquímiques, i que les tres grans rosasses (o rosetones) de vuit metres de diàmetre son diagrames simbòlics que transporten al poder de les mandalas.

Ens anem ara cap a la plaça Major (antiga Plaça del Pa). Lloc típic de trobada. En ella segueixen congregant-se, igual que fa deu segles, els agricultors i venedors que fan  el mercat setmanal. Va ser lloc d'execucions i escenari dels fastos de la Cort isabelina.

En aquest lloc es va donar el crit de guerra contra els francesos en 1810. Sobre la invasió napoleònica hi ha un fet que ha arribat fins els nostres dies: Es tracta del soldat de cavalleria francès que volent fugir d'un càstig dels seus superiors, per la seva embriaguesa, va agafar el seu cavall i tractant de fugir per la Plaça Major va morir junt amb el cavall, al caure per les escaletes de la Plaça Major.

 Ara visitarem el famós Barrio Húmedo (o barri de San Martin). Es el barri situat entorn de la Plaça Major i de la Plaça de San Martín. Es el barri conegut per tenir un gran ambient, ple d'establiments per anar de vins i tapes.

A destacar la tradicional morcilla de León feta a la planxa i amb pa de hogaza untat amb mantega i torrat. El botillo i la cecina, típics embotits de la terra. No us espanteu si algú us proposa anar a matar uns jueus pel Humedo: es tracta d'anar a prendre unes limonadas , beguda típica mescla de vi i refresc.

 En la Plaça de San Martín se sol fer la matança pública d'un porc. Aquesta demostració es fa cap l'onze de Novembre, festivitat de San Martín. D'aquí el conegut refrany de "a tot porc li arriba el seu San Martín".

 Ens dirigim ara a seguir el recorregut de La muralla de León. Aquesta muralla és d'origen romà, del segle I a. C. Amb el temps van ser envoltades de construccions i es conserven regularment bé. El passeig per les muralles ens porta a la basílica de San Isidoro, del segle XI, construït sobre un temple romà dedicat a Mercuri. Rep aquest nom des del trasllat de les restes de San Isidoro des de Sevilla, l'any 1063. El més destacat de la basílica es el seu sorprenent Panteó Real on es conserven les millors pintures romàniques espanyoles (per aquest motiu li diuen la capella sixtina de la pintura romànica). En aquest panteó hi ha enterrats 23 reis i reines.  Va Ser destruït per Almanzor i reconstruït més tard pel rei Alfons "el noble". També va ser la caserna dels invasors francesos.

 Molt a prop de la basílica de San Isidoro està el famós Bar la Lola dels Cafè Quijano, que va inspirar la cançó: La Taverna del Buda (per una estàtua d'un buda que hi ha dins del bar). El pare dels germans Quijano és el que regenta el bar, fins i tot toca i canta algunes nits. El bar té les parets cobertes de fotos, records i premis dels Quijano.

 ...I com altre curiositat, a la mateixa plaça de San Isidoro veurem també el Col.legi Leonès, on va estudiar BUP i COU el president Rodriguez Zapatero.

 De la basílica de San Isidoro ens anem seguint el camí de Santiago fins a l'Hostal de San Marcos, ara Parador de Turisme. Construït pels Reis Catòlics com seu de l'Ordre de Cavalleria de Santiago, Al costat te el pont medieval de San Marcos, pel qual els pelegrins continuaven el camí de la ruta jacobiana. La història d'aquest hostal ha estat plena d'avatars: va ser hospital de peregrins, després va ser presó (en ella va tancar el Conde-Duque de Olivares a Francisco de Quevedo), va ser caserna, i fins i tot va ser camp de concentració durant la Guerra Civil. També en aquest Parador el darrer govern socialista ha celebrat 2 consells de ministres.

 I ja per acabar, aprofito per saludar a la gent de Castrotierra de Valmadrigal que m'estigui escoltant. Poble al sud de Lleó on he passat agradables moments. 

Ràdio Molins de Rei-Programa 'Carrer Foment-Ciutats' Cada dimarts a les 17,00 h. (Internet)

El martes, día 7 de julio, tuve la ocasión de hablar de otra ciudad próxima: la capital del Bages. esta es una ciudad que me encantó por la breve pero intensa referencia a San Ignacio de Loyola. Aquí hablé del Pont Vell, de la Santa Cova, del mur d'en Jaffa, de la Seu, del carrer del Balç, del Pou de la Gallina...y de otras historias de la ciudad relacionadas con bandoleros, como Perot lo Lladre; o por famosas batallas, como la batalla del Bruc. 

Manresa es una ciudad injustamente olvidada por el turismo que merece más atención, al menos de los que somos de aquí.